Les conseqüències de la desigualtat social

Contràriament al que pregona un cert pensament popular i s’ha incorporat al pensament conservador, l’acumulació de la riquesa en poques mans no és un benefici per tothom. Les desigualtats socials no beneficien al conjunt i per contra fan més vulnerables l’estabilitat social i la pau, creen inseguretat i degraden els principis ètics i morals, deterioren el medi ambient i ens aboquen a un creixement econòmic poc sostenible.

Augmenta la desigualtat
La meitat de la renda mundial està en mans de l’1% de persones més riques. Aquest 1% posseeix 110 bilions de dòlars, el que representa 65 vegades la riquesa total del 50 % més pobre. I en les darreres dècades, la desigualtat social ha anat augmentant. La diferència entre rics i pobres s’ha incrementat a tot el món occidental.




La concentració excessiva de la riquesa té efectes molt perniciosos. No només deixa fora de joc a moltíssimes persones que són marginades i sobreviuen en condicions paupèrrimes, també  produeix la corrosió de les institucions de manera que els governs procuren més pels interessos dels poderosos que pel benestar de tota la ciutadania. El control del poder real per aquestes minories tan allunyades de la vida quotidiana de la resta de la humanitat representa una lacra de dimensions incalculables.

L’exemple més clar l’hem vist en la manera com s’ha enfocat la sortida de la crisi actual. S’ha dit al conjunt dels ciutadans que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i per tant s’han retallat els drets i els recursos de la gran majoria per salvar els grans poders financers. Aquests no han reduït significativament els seus beneficis, mentre la majoria s’estreny el cinturó.

Les desigualtats, al nostre país, s’han incrementant, ja des d’abans de la crisi econòmica
La taxa de pobresa a Catalunya, ha passat del 17,7% a l’any 2004 al 20,1% a l’any 2012. També s’han incrementat les desigualtats. La diferencia de renda entre el 20% més ric i el 20 més pobre ha passat de ser  4,7 vegades més (un 470% més) a tenir 6,5 vegades més (un 650% més). Espanya bat rècords: treu un 7,5. És la nota més alta dels països europeus. Alemanya té un 4,6 i Noruega baixa al 3,3.

Indicador 80/20: estableix una relació entre el 20% de la població que més ingressa i el 20% de la qual menys ingressa. Els valors més alts indiquen major desigualtat.


A Espanya, del 2007 al 2010, el 10% més pobre ha perdut quasi un 15% de la seva renta, mentre que el 10% més ric s’ha mantingut més o menys igual. És el país de la OCDE on la diferència entre la pèrdua dels més rics i dels més pobres és major.

La crisi ha posat en evidència el que està passant en el món de l’economia global. El domini de les politiques liberals i neoliberals aprofundeix les desigualtats entre països, entre territoris, i a l’interior de cada una de les pròpies comunitats.

Les politiques socialdemòcrates i l’estat del benestar que durant dècades han apaivagat les diferencies socials amb politiques de distribució de riquesa i, especialment, amb la consolidació de drets laborals i de ciutadania, s’han acabat. L’imperi del mercat sense control, liderat pels poders financers, ens porta a unes societats cada vegada més polaritzades. Pocs i poderosos amb immunitat i control sobre els afers econòmics globals mentre que cada vegada són més les classes excloses i marginades. Les classes mitges pateixen un retrocés en les condicions materials, amb més precarietat i una participació inferior en el repartiment de les rendes.

La lluita contra les desigualtats i per la justícia social continua sent un eix central  per vertebrar les polítiques i el pensament des de les esquerres.

Combatre les causes de la desigualtat
Configurar un nou escenari és una necessitat imperiosa per presentar batalla a la degradació ètica i moral que significa assumir, sense resposta, que cada vegada podem dir menys del nostre destí, que la corrupció s’instal·la en les institucions i s’incorpora i es justifica en les persones.


S’han de generar noves eines per la transformació social, crear formes de filantropia que provoquin canvi social, promoure un sistema fiscal més redistributiu, que es gravin els moviments financers especulatius… Hem de combatre les causes dels problemes per tal deresoldre’ls.

Marina Subirats va ser la ponent del cicle de Debats 2014

El tema plantejat les Desigualtats Socials consta de dues sessions. Aquesta primera, va servir per situar la vigència actual del concepte de classes socials.

Marina Subirats recupera l'anàlisi social basat en el concepte de les classes socials i defineix les noves classes en la societat del segle XXI. Amb la perspectiva històrica Marina Subirats realitza una radiografia sociològica sobre la estratificació de les classes socials en l'actualitat.

                                                        Marina Subirats

Anomena classe corporativa a la nova classe dominant que representa a l'1% de la població és una noca classe transacional, financiera, neoliberal i sense rostre, invisible. Ha substituït a la gran burgesia.

Les classes mitjanes també s'han transformat. Inclou a un 4% de la població de classe mitjana alta, propietaris que són la tradicional burgesia catalana conservadora i catalanista. Als professionals, un 20% d'assalariats qualificats i treballadors públics, progressistes a qui angoixa el futur i es veuen amenaçats per l'actual crisi. També, molts treballadors autònoms, que aspiren a la burgesia però que cada vegada més són classes treballadores.

Les classes treballadores, les principals víctimes de les retallades, engloba més del 50% dels catalans. Els obrers jubilats, el llindar de la pobresa però acostumats a viure amb austeritat; els treballadors joves i adults, abocats a l'atur i on fa forat el pensament conservador i els immigrants, alguns molt ben formats, però els últims de la fila.

pel seu inetrès l'exposició va cptar l'atenció dels assistents i el col·loqui va generar preguntes força interessants.

Vam quedar emplaçats pel col·loqui sobre la pobresa a Santa Coloma que es realitzarà aquesta setmana.