MANIFEST XIX DIADA DE L'ENSENYAMENT

Manifest de la XIX Diada                                              

Comencem aquest manifest de la diada 2015 recordant al professor Abel Martínez Oliva.  La seva tràgica mort produïda recentment a d'institut Joan Fuster de Barcelona és un fet que lamentem profundament. Des d'aquí expressem el nostre condol, en primer lloc a la família de l'Abel. També a tota la comunitat educativa de l'institut,  professorat i altres  treballadors del centre, alumnat i famílies que han patit ell dolor i la impotència davant de tan luctuós  succés. Alhora, lamentem les lesions infligides a dues professores i dos alumnes del centre.
El fet que aquesta tragèdia s'hagi produït a les aules ens colpeix encara més. Sabem tots que la convivència als centres és una prioritat de l'acció educativa.  Treballar i conviure en una clima de respecte i d'absència de violència és l'objectiu de mestres i educadors en el seu dia a dia.
Encara que el fet ha estat un episodi aïllat, no podem deixar de pensar en que tot és poc per preveure i evitar situacions tan dramàtiques.
Ara és moment per reivindicar, una vegada més, les condicions materials i emocionals  perquè les famílies i els professionals puguem educar AMB MÉS QUALITAT.

Les famílies han de poder compartir les jornades laborals amb l'adequada atenció a joves i infants. La comunicació i cooperació entre les famílies i els professionals dels centres educatius és bàsica per l'èxit educatiu.

Pels professionals, és imprescindible disposar del temps adequat per respondre als requeriments, cada vegada més exigents, d'una societat  basada en el coneixement i la comunicació de masses.


Recordem que l'educació pateix retallades des de ja fa anys.
Els que prediquen les mal anomenades polítiques d'austeritat, (d'austeritat i aprofitament en sabem molt a les escoles I INSTITUTS) ens volen fer creure que els professionals i usuaris malbaratem els recursos per tal de justificar-ne les retallades.

 
Paral·lelament a la retallada de recursos, s'han endurit les condicions de treball, i es disposa de menys temps per fer tot allò que seria pertinent.

Els centres educatius necessitem temps:

- Per escoltar  l'alumnat i per atendre'l com cal i es mereix
- Per treballar colze a colze amb les famílies
- Per fer equips docents i compartir estratègies d'intervenció

- Per coordinar-nos amb professionals del centre i de fora del centre

- Per atendre la diversitat de forma adient
- Per cercar i crear recursos
- Per conèixer , aprofitar i implicar-nos a l'entorn
- Per dedicar el temps necessari per atendre necessitats concretes i diverses de l'alumnat i les seves famílies.

El govern hauria de preservar l'educació com la millor inversió de futur, i no permetre la vulnerabilitat i el deteriorament de les condicions en què es desenvolupa. Tot el contrari del que fa. La distribució de recursos públics juga un paper determinant, i no hi ha res més important que l'educació, tant pel que fa al futur del país com per a la convivència i el benestar de la ciutadania.

En aquesta diada, dedicada a l'art, reivindiquem l'educació artística amenaçada per una llei, la LOMCE, que ens transporta a concepcions educatives caduques.
Reclamem el caràcter transformador, innovador i creatiu que ha de tenir l'educació.  Volem una educació transformadora. La mirada de l'art ens dóna una visió diferent, no dogmàtica, oberta, creativa i transgressora.

Així, l'art ens facilita una mirada diferent, subjectiva i personal. L'art ens permet compartir i comunicar emocions i idees d'una manera oberta i no dogmàtica. L'art ens permet  crear estímuls, sensacions, projectes i emocions que ens facin més persones, més humans, més lliures,  més sociables.

Vivim en una ciutat on l’art hi és present. Músics, actrius, escriptores, poetes, pintores, escultors, ballarins...
Les entitats culturals fan arribar a tots la feina dels creadors i  són generoses en la seva tasca per tal de difondre la cultura als colomencs i colomenques.
La cultura i l’educació son dues cares de la mateixa moneda. Fent cultura estem educant.

Millorem l'educació per tal que els nostres joves i infants aprenguin a conviure. 
Millorem l'educació per tal que joves infants i adults siguem més capaços d'afrontar les nostres vides amb un esperit de llibertat, cooperació i solidaritat.
L'educació és un espai públic de tothom, i tots hem d'assumir la nostra  responsabilitat per educar.


     L'educació és el futur.
     L'educació és una prioritat social. No hi ha res més important
  L'educació ha de ser pública. Es ha de dir ha de ser per tothom en condicions de igualtat.


      XIX DIADA DE L'EDUACIÓ PÚBLICA


Imatges d'en Sergio Mas Navarro