2 d'abril de
2014
a les 17,30h
a l'Auditori CCCB
a les 17,30h
a l'Auditori CCCB
Programa de l'acte
17.30 h. Benvinguda
Jaume Aguilar (FMRP) i Ismael Palacín
(Fundació Jaume Bofill)
17.40 h. Conferència "Els nous
reptes i dilemes ètics del professorat"
Begoña Roman, Professora d’ètica. Facultat de Filosofia de la
Universitat de Barcelona
18h. Taula rodona
- Raül Manzano, motor de l’elaboració Compromís ètic del
professorat
- Agnès Barba, directora de l’escola dels Encants de Barcelona
- Miquel Martínez, coordinador del Programa per a la millora i la
innovació en la formació inicial de mestres
- Eulàlia Esclapès, professora de l’Institut Salvat Papasseit
- Montse Ros, secretària General de la Federació d'Educació de CCOO
19 h. Debat obert
19.45h. Cloenda
- La jornada es podrà seguir en streaming a través del web de la Fundació Jaume Bofill.
- A l’acte es distribuirà la publicació
“Què vol dir
ser mestre avui? Reflexions al voltant
del compromís ètic del professorat"
Resistència a la
LOMCE
Resistència a la
LOMCE- Quins són els aspectes crítics de la LOMCE respecte al currículum?
- Com podem fer-li front?
- En que podem basar la nostra resistència activa?
- Vols parlar-ne amb els teus?
Aquí podeu trobar informació que potser us pot ajudar.
"Educar i aprendre en un nou escenari"La Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica va iniciar el seu IV Congrés a Segòvia. |
El procés congressual s’ha concebut com un procés participatiu des del primer moment. Un exemple, han estat tots els documents que s’han aportat en aquesta primera cita, producte de la recopilació de més de cent cinquanta enquestes recollides a nivell estatal. Hem intentat que el mateix procés fos renovador i comptés amb la opinió dels mestres d’aula, des del primer dia.
Durant els dies 21, 22 i 23 de febrer, més de cent persones (professorat de totes les etapes educatives, així com professorat i estudiants d'universitat) varem reflexionar i debatre al voltant de temes diversos, amb un denominador comú: trobar els desllorigadors per apropar la institució escolar als i les alumnes de la societat actual. Es va començar a debatre sobre la utilitat de l’escola avui i la necessitat de trencar els motlles que sovint ens encotillen, fins i tot en el món de la renovació pedagògica.
Aquesta trobada que va reunir docents dels diferents pobles de l’estat, tindrà continuïtat els dies 21 , 22 i 23 de novembre a Lleida de forma presencial i a la qual us esperem a totes i tots els interessats. Durant aquest dies s’ha previst la possibilitat que, a través de debats i diferents actes, cada federació continuï treballant en la sensibilització dels mestres i les mestres per afrontar aquest gran repte que tenim entre mans: Donar sentit a l’educació que es fa als centres educatius i aconseguir que les famílies i els i les estudiants ho percebin.
Pretenem doncs, en aquest congrés, impulsar un procés obert i participatiu, acostar-nos al pensament dels i les qui proposen una educació realment renovadora i respondre a la situació política, econòmica i social actual. Volem també donar suport al model d’Escola Pública – encara molt actual- i denunciar, de forma clara, l’agressió que en aquests moments està patint per part dels diferents governs.
Comissió lV Congrés
http://www.mrp.cat/
|
El dia a dia de les escoles
En aquests últims cursos, el dia a dia de les escoles, s’ha caracteritzat per una pluja fina en forma de disminució constant de recursos, que ha calat en el seu funcionament quotidià. Els més optimistes són capaços de recordar que sembla que en el darrer període ja no anem més enrere. Però la situació no és molt engrescadora. El degoteig comporta la sensació que no plou, tanmateix estem ben xops (a més, ens recorden constantment que, més enllà de l’Ebre, la tempestat és molt gran).
|
L’atenció a la diversitat n’ha estat la principal afectada i, amb ella, la necessitat cada vegada més evident d’una atenció personalitzada en l’àmbit de l’aula. Totes les disminucions han afectat directament o indirecta aquest aspecte. La inclusivitat és un dels principis que, des de moltes escoles, s’està anunciant que perilla.
Una gran majoria de professionals intenten pal·liar els resultats d’aquestes retallades aportant un plus de dedicació responsable, compensant aquesta disminució de recursos, evitant que el mal sigui més gran. En aquest punt, un dilema moral es planteja a la majoria de professionals de l’educació, en relació a com s’exerceix el dret a reclamar, protestar i/o reivindicar una situació més justa: vagues i aturades? Evitar activitats complementàries com sortides, excursions, colònies? Disminuir la dedicació en aspectes com la formació permanent? Negar-se a avaluar els alumnes? Oblidar-se per sempre més dels aplicatius que ens colonitzen i ocupen la vida quotidiana?
Moltes escoles han optat per mantenir la pau interior, ser conscients i intentar compensar al màxim les retallades i evitar que afectin de forma directa als alumnes –els efectes de les retallades mai són a curt termini- i a la vegada fer sentir la veu cap a l’exterior, cap a la societat. Aquesta és una actitud que també és discutible: Per una banda, no acaba d’agradar a l’administració que voldria que desaparegués qualsevol signe de qüestionament de les seves polítiques (des d’una pancarta a una xiulada... per anomenar aspectes més “benèvols”); per l’altra, de vegades no ajuda a despertar consciències dintre la comunitat ja que es transmet una aparent imatge de tranquil·litat.
Sóc dels que defensa aquesta via, i sé que té costos i que cal una tasca d’explicació constant separant la pau i treva interior de les escoles, amb la necessitat de mantenir una posició més reivindicativa a nivell social.
Tot podria anar pitjor, però no podem acceptar que va bé. I la nostra professionalitat passa per no claudicar en aquestes demandes i fer-ho sense perjudicar a tot el nostre alumnat.
Joan Domènech
Febrer 2014
|
El retratista
Dijous 30 (12.00) es fa un cinefòrum amb la projecció de "Retratista" al Teatre Sagarra i a partir de divendres 31 es podrà visitar una exposició de cartells i fotografies sobre la Guerra Civil a la seu d'Aramateix.
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria
Parlon, ha presentat aquest dilluns 20 al Museu Torre Balldovina, el
programa municipal “Recuperem la memòria històrica”, que es posa en
marxa aquesta setmana, en el marc de l’efemèride dels 75 anys de
l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat (27 de gener de 1939).
L’alcaldessa ha estat estarà acompanyada pels tinents d’alcalde i
portaveus de l’Equip de Govern Local: Esteve Serrano (PSC), Siscu
Sánchez (ICV-EUiA) i Carles Combarros (CiU).
Aquest programa engloba una sèrie d’activitats que tindran lloc al llarg de tot aquest any i que comença aquesta setmana, amb un ampli programa d’actes emmarcats en el 75è. aniversari de l’afusellament, juntament amb 14 colomencs, del que fou alcalde d’aquesta ciutat Celestí Boada, assassinat el 19 d’octubre de 1939 al Camp de la Bota per part de les tropes feixistes.
Entre les activitats de commemoració, estan previstes conferències, taules rodones, projecció de films, exposicions i un itinerari històric, entre d’altres activitats, organitzades per l’Ajuntament amb la important col·laboració d’entitats ciutadanes com la Comissió Antifeixista i Aramateix.
“L’objectiu d’aquest programa”, ha destacat l’alcaldessa Núria Parlon, “és que la ciutadania conegui, recordi i comparteixi la memòria històrica del municipi, allò que forma part de la seva identitat”. L’alcaldessa ha afegit que “posem en marxa aquest programa responent al compromís de l’Equip de Govern amb la ciutadania i amb diferents entitats colomenques; és un exemple del nostre treball per la defensa dels valors democràtics i de justícia social. Contra l'oblit hem de continuar difonent la nostra història recent”.
“Art i guerra” la mostra del Museu Torre Balldovina
El programa d’actes ha començat aquest dimecres 22 de gener amb la inauguració al Museu Torre Balldovina de l’exposició “Art i Guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil”. Produïda pel Museu de Mataró, tracta sobre els efectes de la Guerra Civil en el patrimoni, obres d’arts i béns històrics. Amb aquesta mostra l’Equip de Govern aposta per treballar a favor de la conscienciació col·lectiva envers el que va representar la guerra i la posterior dictadura, tot conservant la memòria col·lectiva local.
Reviure l’itinerari del “27 de gener de 1939”
Els actes han continuat el diumenge 26 amb una ruta històrica per la ciutat, a través de l’itinerari denominat “27 de gener de 1939". Es tracta d’un recorregut que s’inicia a l’Ajuntament, i segueix per Can Roig i Torres i la Torre Balldovina, i que permet conèixer els llocs on la ciutat va ser bombardejada i els refugis antiaeris que hi havia, per finalitzar al Camp de la Bota de Sant Adrià del Besòs, on es troba el monument a la memòria de les víctimes afusellades per la dictadura, entre elles el que fou alcalde Celestí Boada.
Aquest programa engloba una sèrie d’activitats que tindran lloc al llarg de tot aquest any i que comença aquesta setmana, amb un ampli programa d’actes emmarcats en el 75è. aniversari de l’afusellament, juntament amb 14 colomencs, del que fou alcalde d’aquesta ciutat Celestí Boada, assassinat el 19 d’octubre de 1939 al Camp de la Bota per part de les tropes feixistes.
Entre les activitats de commemoració, estan previstes conferències, taules rodones, projecció de films, exposicions i un itinerari històric, entre d’altres activitats, organitzades per l’Ajuntament amb la important col·laboració d’entitats ciutadanes com la Comissió Antifeixista i Aramateix.
“L’objectiu d’aquest programa”, ha destacat l’alcaldessa Núria Parlon, “és que la ciutadania conegui, recordi i comparteixi la memòria històrica del municipi, allò que forma part de la seva identitat”. L’alcaldessa ha afegit que “posem en marxa aquest programa responent al compromís de l’Equip de Govern amb la ciutadania i amb diferents entitats colomenques; és un exemple del nostre treball per la defensa dels valors democràtics i de justícia social. Contra l'oblit hem de continuar difonent la nostra història recent”.
“Art i guerra” la mostra del Museu Torre Balldovina
El programa d’actes ha començat aquest dimecres 22 de gener amb la inauguració al Museu Torre Balldovina de l’exposició “Art i Guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil”. Produïda pel Museu de Mataró, tracta sobre els efectes de la Guerra Civil en el patrimoni, obres d’arts i béns històrics. Amb aquesta mostra l’Equip de Govern aposta per treballar a favor de la conscienciació col·lectiva envers el que va representar la guerra i la posterior dictadura, tot conservant la memòria col·lectiva local.
Reviure l’itinerari del “27 de gener de 1939”
Els actes han continuat el diumenge 26 amb una ruta històrica per la ciutat, a través de l’itinerari denominat “27 de gener de 1939". Es tracta d’un recorregut que s’inicia a l’Ajuntament, i segueix per Can Roig i Torres i la Torre Balldovina, i que permet conèixer els llocs on la ciutat va ser bombardejada i els refugis antiaeris que hi havia, per finalitzar al Camp de la Bota de Sant Adrià del Besòs, on es troba el monument a la memòria de les víctimes afusellades per la dictadura, entre elles el que fou alcalde Celestí Boada.
D’altra banda, el dia 27 (19.00) hi haurà una
concentració i manifestació a la plaça del Rellotge amb el lema «Prou
impunitat amb el feixisme» , organitzada per la Comissió Antifeixista 27
de Gener. També el dia 27 tindrà lloc una conferència (Mas Fonollar,
19.00) sobre el tema «Experiències de processos de pau i diàleg», a
càrrec de Joan Botella, catedràtic de Ciència Política de la UAB,
organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles.
El programa no només ofereix actes i exposicions. A la via pública de la ciutat, els vianants podran trobar identificatius –en forma d’adhesius- en aquells punts de Santa Coloma que van ser bombardejats, a més d’identificatius dels refugis de la Guerra Civil a la ciutat amb la imatge genèrica que utilitza el Memorial de Catalunya.
Carlos Slepoy i Felipe Moreno a Santa Coloma
En el marc de les activitats per commemorar els fatídics fets del 27 de gener, a més de l’itinerari històric previst i l’exposició del Museu Torre Balldovina, hi haurà una taula rodona (28 de gener, 19.00 hores, Auditori) amb el títol “L’estat de la memòria històrica, significat de la querella contra els crims dels franquisme presentada a Argentina” amb la destacada participació de Carlos Slepoy Prada, advocat de la querella presentada a argentina contra els crims del franquisme; el veí colomenc Felipe Moreno, querellant i membre de la Xarxa Catalana Balear de suport a la Querella Argentina; Juan José Gallardo, historiador i professor de l’institut Can Peixauet. Aquesta taula estarà moderada pel tinent d’alcalde Siscu Sánchez.
El programa no només ofereix actes i exposicions. A la via pública de la ciutat, els vianants podran trobar identificatius –en forma d’adhesius- en aquells punts de Santa Coloma que van ser bombardejats, a més d’identificatius dels refugis de la Guerra Civil a la ciutat amb la imatge genèrica que utilitza el Memorial de Catalunya.
Carlos Slepoy i Felipe Moreno a Santa Coloma
En el marc de les activitats per commemorar els fatídics fets del 27 de gener, a més de l’itinerari històric previst i l’exposició del Museu Torre Balldovina, hi haurà una taula rodona (28 de gener, 19.00 hores, Auditori) amb el títol “L’estat de la memòria històrica, significat de la querella contra els crims dels franquisme presentada a Argentina” amb la destacada participació de Carlos Slepoy Prada, advocat de la querella presentada a argentina contra els crims del franquisme; el veí colomenc Felipe Moreno, querellant i membre de la Xarxa Catalana Balear de suport a la Querella Argentina; Juan José Gallardo, historiador i professor de l’institut Can Peixauet. Aquesta taula estarà moderada pel tinent d’alcalde Siscu Sánchez.
D'altres activitats:
Dijous 30 de gener, 12h.
Teatre Sagarra (adreçat a alumnes d'Institut)
Cinefòrum amb la projecció del RETRATISTA, amb la participació del Sergi Bernal, l'autor, Alberto Bougleux, director del documental i Juanjo Gallardo, historiador i professor de l'Institut Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.
Teatre Sagarra (adreçat a alumnes d'Institut)
Cinefòrum amb la projecció del RETRATISTA, amb la participació del Sergi Bernal, l'autor, Alberto Bougleux, director del documental i Juanjo Gallardo, historiador i professor de l'Institut Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.
19h.
Sala Singuerlin-Biblioteca Salvador Cabré
Sala Singuerlin-Biblioteca Salvador Cabré
Cinefòrum RETRATISTA,
amb la participació del Sergi Bernal, l'autor, Alberto Bougleux,
director del documental i Irene Balaguer, presidenta de l'Associació de
Mestres Rosa Sensat.
Divendres 31 de gener,
Aramateix (C/Montserrat 3-5)
Aramateix (C/Montserrat 3-5)
Exposició de cartells i fotografies envers la Guerrra Civil 1936-39 i Santa Coloma sota el franquisme.
Aquests activitats són alguns exemples d’un ampli
programa que anirà creixent durant l’any i que està obert a les
aportacions de les entitats i de la ciutadania.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
