Diagnosi del debat “La Santa Coloma multicultural”
Col·loqui celebrat el 3 de novembre de 2016
a Intergramenet.
Van participar 18 persones de 10 entitats
presents.
Es considera la quantitat de gent que ha
vingut els darrers anys a Santa Coloma. El canvi i substitució de població
que s'ha donat a la ciutat, especialment en alguns barris, ha estat gran,
però valorem que els conflictes són reduïts, i no s’estan produint greus
problemes de convivència.
Però ens preguntem: fins a quin punt hi ha
convivència?
El testimoni de l'Àgata i en Fèlix de Càritas
ens diu que la gent que acudeix en demanda d'ajuda està
bastant aïllada de la vida social col·lectiva, i no té pràctica de
participació social i associativa. Això també ho corrobora en Tomàs de FAVV,
que explica que és difícil trobar persones estrangeres o de les darreres
onades migratòries a les entitats veïnals. Potenciar la participació
d'aquests col·lectius sembla que és un objectiu desitjable.
L'Albert continua aprofundint en aquesta
perspectiva: les persones d'origen estranger conviuen, molt
majoritàriament, aïllades en les seves pròpies comunitats.
Constatem força desconeixement mutu, més de la població autòctona cap els nou
vinguts, però també es produeix un aïllament social i cultural entre les
pròpies comunitats d'immigrants. No hi ha una estructura associativa que
permeti major participació.
En diverses intervencions es ressalta
la importància de l'escola. És un lloc obligat de trobada per les
famílies, i de convivència per l'alumnat que adquireix, en aquest context, no
només eines culturals i d’altres com la llengua o les matemàtiques, sinó
especialment el coneixement de normes de convivència que són de molt interès
per a ells i les seves famílies.
Un amic comerciant del barri del Fondo ens
comenta com ell, des del seu establiment, veu en el dia a dia el paper que els
infants juguen en aquest procés comunicatiu, fent de traductors de les seves
mares i pares.
Tot i l'important paper que juga, no és
l'escola l'única institució que desenvolupa una acció integradora i
vertebradora. La xarxa de biblioteques és un altre exemple
significatiu de bones pràctiques i, per descomptat, l'acció que desenvolupen
els centres oberts que atenen a infants i joves, i també
altres entitats d'atenció social i comunitària. De tota manera, sembla
ser que l'acció orientada cap els infants és força eficaç, i és on més es
detecten els processos d'aproximació i coneixement cultural.
Els problemes de convivència es
fan notar més a l'interior de les comunitats de veïns i en alguns espais
públics. Enfocar el fet convivencial des de la perspectiva d'ells i nosaltres
ens allunya a tots. Es detecta que les relacions entre les comunitats d'adults
són menys permeables, i no podem amagar que existeix una segregació
escolar, centres educatius, públics i privats i una importantíssima segregació
territorial que fa que alguns barris concentrin una quantitat molt
superior de famílies immigrades. Són les zones que pateixen una major
degradació urbanística i ambiental.
Resulta inevitable la comparació amb
els anteriors processos migratoris a la ciutat, però constatem que els
moviments migratoris dels darrers anys del segle XX i la primera dècada del
2000 tenen algunes característiques diferents. Uns aspectes que són propis del
bagatge cultural que arrosseguen els immigrants. Els actuals venen de més lluny
i en ocasions la diferència de costums, formes de viure i conviure, la religió,
els valors i les llengües afegeixen complexitat al procés.
Cal contemplar de manera específica el paper
de les dones, que mostren grans diferències en funció de les
comunitats d'origen, però que en general són un dels sectors més vulnerables i
que pot patir major explotació. També són, juntament amb els infants,
els de millor potencial per generar espais de confluència i coneixement
cultural.
Les dinàmiques d'acollida també presenten
algunes diferències. Per part de l'Albert es detecta una major desestructuració
en els propis sistemes d'acollida, i la incidència de factors de
nacionalitat, legalitat i administratius, afegint conflictes pràctics que en
ocasions també es transformen en conflictes ètics i morals. No tots som
iguals, no tots tenim els mateixos drets de participació política, social...
Les polítiques de l'estat amb
les lleis d'estrangeria abans inexistents no han estat precisament respostes
acollidores i integradores, sinó més aviat orientades a la repressió i el
control.
L'habitatge és un dels eixos centrals de
les problemàtiques. En primer lloc, per les persones que es veuen obligades a
viure en condicions poc saludables, quan no es veuen al carrer. La concentració
en certs barris de la ciutat i, lògicament, la degradació dels mateixos, aboca
a conflictes veïnals: sense tenir una arrel exclusiva en el fet migratori, les
persones afectades n’atribueixen els mals.
Convenim que la principal conflictivitat té arrels econòmiques, de marginalitat i
segregació. S'expulsen els conflictes a les perifèries, i a Santa Coloma estem
en el focus de les perifèries. També tenim, dins de la pròpia ciutat, barreres
invisibles que fan que certs barris concentrin una major degradació urbanística
i d'habitatge, i conseqüentment majors dificultats socials.
Malgrat això, les percepcions sempre són
subjectives. Es comenten algunes de les campanyes que ha calgut posar en marxa
des del teixit associatiu i les institucions per desmuntar rumors i facilitar
una informació real sobre beques, ajuts socials, permisos i llicències,
obligacions fiscals, etc...
Des de les entitats que treballen per
la integració i la convivència es subratlla que la primera funció és
acollir i facilitar. Cercar les relacions persona a persona i obrir processos
d'acompanyament, que són molt valorats per les persones nouvingudes i que
generen espais de convivència interpersonals, bàsics pel coneixement mutu i per
l'acció entre iguals.
Una altra dimensió del debat convivencial és
tenir també present la mirada de les persones autòctones que
viuen a la ciutat i que també estan afectades per la crisi. Cal
entendre i atendre les seves raons, per desmuntar el discurs antiimmigrants i
antiestrangers, que fàcilment pot ser interioritzat per les persones més
desvalgudes i més afectades pel seu context social, cultural i territorial.
Es constata una percepció diferent en
persones arribades d'altre context geogràfic i econòmic, que veuen com la seva
vida, encara que precària, ha millorat respecte la situació anterior a la
migració, mentre les persones d'aquí que s'han vist afectades per la crisi
viuen la seva situació com un retrocés i un empobriment.
En Fèlix parla d'immigrants invisibles,
d'una realitat oculta que no està registrada, legalitzada, però que hi és. Un
sector social que viu en la marginalitat, en la informalitat.
La complexitat cultural a que ens aboquen els
nous moviments poblacionals fa necessaris nous debats sobre la identitat de les
persones, la cultura i les cultures. Sobre si és suficient parlar de multiculturalitat
o si cal generar nous espais per la interculturalitat. És
a dir, per a la construcció de noves identitats col·lectives a
partir de la diversitat.
Estem en un procés d'evolució accelerada, la
composició demogràfica de la població de la ciutat ha canviat i està canviant
de forma cada cop més ràpida, i aquesta realitat ens obliga a ser proactius per
no només coexistir, sinó per conviure en marcs d'igualtat per a totes les
persones, siguin quins siguin els seus origens.
Josep Miquel Lacasta
Exposició del primer trimestre!
Ja tenim aquí la primera exposició del curs!
LA SANTA COLOMA D’AHIR I D’AVUI
LA SANTA COLOMA D’AHIR I D’AVUI
El 30 de novembre farem la presentació de l'exposició a les 18:00h al Casal del Mestre!
Tot i que la pluja va impedir que la Diada de l’Ensenyament, celebrada el passat 8 de maig, es pogués realitzar amb normalitat i tingués l’èxit de participació d’anys anteriors, molts centres i entitats van treballar, d’acord amb el lema de la Diada, els canvis produïts a la ciutat durant el període 1960-80.
Cada escola o entitat va triar un element significatiu de Santa Coloma, del que va comparar la imatge primitiva amb l’actual, i amb l’ajut d’alguna persona que l’hagués viscut de manera propera va documentar de manera resumida el canvi.
Presentem el resultat d’aquesta feina a l’exposició LA SANTA COLOMA D’AHIR I D’AVUI que romandrà al local del Casal del Mestre des del 3 de novembre fins el 20 de gener.
Càpsules 2016-2017
Comencem amb les primeres càpsules del curs!
Ja us podeu inscriure mitjançant aquest formulari
Ja us podeu inscriure mitjançant aquest formulari
Càpsules de gamificació. Aprenem jugant
El joc és una de les millors eines educatives que existeixen. Malgrat això, durant massa anys ha sigut oblidat o utilitzat només pensant en la seva vessant lúdica o d’oci. Per sort, gràcies a l’esforç dels mestres i professors de totes les àrees, això està canviant.
Avui dia, les activitats d’aprenentatge que inclouen conceptes de gamificació estan aconseguint que s’integrin molt millor els continguts treballats. Aquests conceptes es poden incloure dins de les activitats habituals que es fan cada dia i cada cop existeixen més opcions i més pràctiques per poder-les utilitzar.
D’altra banda, també s’estan reutilitzant jocs habituals a les escoles o incorporant de nous per treballar diferents aspectes com el coneixement personal, la creativitat, els valors, les relacions personals, la comunicació, les intel·ligències múltiples... i en general tot allò que s’ha de desenvolupar per assolir totes les competències educatives.
Per aquests motius us presentem aquests dos tallers. En ells podreu veure, conèixer i experimentar el gran impacte educatiu que poden tenir tres materials diferents com són les construccions, el joc de “El Valor de los Valores” i el joc de Biopolis. Veureu aplicacions pràctiques que encaixen amb la realitat educativa actual.
El preu de les càpsules serà de 3 € les dues sessions. Socis del Casal gratuit!
(Si vols fer-te soci clica aquí)
El preu de les càpsules serà de 3 € les dues sessions. Socis del Casal gratuit!
(Si vols fer-te soci clica aquí)
Daniel Barreña
Coach Esportiu i Educatiu
@dbarresi5
Subscriure's a:
Missatges (Atom)