Comencem aquest manifest
de la diada 2015 recordant al professor Abel Martínez Oliva. La seva tràgica mort produïda recentment a
d'institut Joan Fuster de Barcelona és un fet que lamentem profundament. Des
d'aquí expressem el nostre condol, en primer lloc a la família de l'Abel. També
a tota la comunitat educativa de l'institut,
professorat i altres treballadors
del centre, alumnat i famílies que han patit ell dolor i la impotència davant
de tan luctuós succés. Alhora, lamentem
les lesions infligides a dues professores i dos alumnes del centre.
El fet que aquesta
tragèdia s'hagi produït a les aules ens colpeix encara més. Sabem tots que la
convivència als centres és una prioritat de l'acció educativa. Treballar i conviure en una clima de respecte
i d'absència de violència és l'objectiu de mestres i educadors en el seu dia a
dia.
Encara que el fet ha estat
un episodi aïllat, no podem deixar de pensar en que tot és poc per preveure i evitar
situacions tan dramàtiques.
Ara és moment per reivindicar, una vegada més, les
condicions materials i emocionals perquè
les famílies i els professionals puguem educar AMB MÉS QUALITAT.
Les famílies han de poder compartir les jornades laborals
amb l'adequada atenció a joves i infants. La comunicació i cooperació entre les
famílies i els professionals dels centres educatius és bàsica per l'èxit
educatiu.
Pels professionals, és imprescindible disposar del temps
adequat per respondre als requeriments, cada vegada més exigents, d'una
societat basada en el coneixement i la
comunicació de masses.
Recordem que l'educació pateix retallades des de ja fa
anys.
Els que prediquen les mal anomenades polítiques d'austeritat, (d'austeritat i aprofitament en sabem molt a les escoles
I INSTITUTS) ens volen fer creure que els professionals i usuaris malbaratem
els recursos per tal de justificar-ne les retallades.
Paral·lelament a la retallada de recursos,
s'han endurit les condicions de treball, i es disposa de menys temps per fer
tot allò que seria pertinent.
Els centres educatius
necessitem temps:
- Per escoltar l'alumnat i per atendre'l com cal i es mereix
- Per treballar colze a
colze amb les famílies
- Per fer equips docents i
compartir estratègies d'intervenció
- Per coordinar-nos amb
professionals del centre
i de fora del centre
- Per atendre la diversitat de forma
adient
- Per cercar i crear
recursos
- Per conèixer , aprofitar i implicar-nos
a l'entorn
- Per dedicar el temps
necessari per atendre necessitats concretes i diverses de l'alumnat i les seves
famílies.
El govern hauria de preservar l'educació com la millor
inversió de futur, i no permetre la vulnerabilitat i el deteriorament de les
condicions en què es desenvolupa. Tot el contrari del que fa. La distribució de
recursos públics juga un paper determinant, i no hi ha res més important que
l'educació, tant pel que fa al futur del país com per a la convivència i el
benestar de la ciutadania.
En aquesta diada, dedicada a l'art, reivindiquem l'educació
artística amenaçada per una llei, la LOMCE, que ens transporta a concepcions
educatives caduques.
Reclamem el caràcter transformador, innovador i creatiu
que ha de tenir l'educació. Volem una
educació transformadora. La mirada de l'art ens dóna una visió diferent, no
dogmàtica, oberta, creativa i transgressora.
Així, l'art ens facilita una mirada diferent, subjectiva
i personal. L'art ens permet compartir i comunicar emocions i idees d'una
manera oberta i no dogmàtica. L'art ens permet
crear estímuls, sensacions, projectes i emocions que ens facin més
persones, més humans, més lliures, més
sociables.
Vivim en una
ciutat on l’art hi és present. Músics, actrius, escriptores, poetes, pintores,
escultors, ballarins...
Les entitats
culturals fan arribar a tots la feina dels creadors i són generoses en la seva tasca per tal de
difondre la cultura als colomencs i colomenques.
La cultura i
l’educació son dues cares de la mateixa moneda. Fent cultura estem educant.
Millorem
l'educació per tal que els nostres joves i infants aprenguin a conviure.
Millorem l'educació per tal que joves infants i adults
siguem més capaços d'afrontar les nostres vides amb un esperit de llibertat,
cooperació i solidaritat.
L'educació és un espai públic de tothom, i tots hem d'assumir
la nostra responsabilitat per educar.
•
L'educació
és el futur.
•
L'educació
és una prioritat social. No hi ha res més important
• L'educació
ha de ser pública. Es ha de dir ha de ser per tothom en condicions de igualtat.
XIX DIADA DE L'EDUACIÓ PÚBLICA
Imatges d'en Sergio Mas Navarro
