Homenatge als professors jubilats i la XXIII Paella

El proper dijous 28 de juny celebrarem la tradicional Paella de fi de curs a l'IES Ramon Berenguer IV ubicat a l'Av/ Ramon Berenguer IV, 157.


 
Aquest any serà  la XXIII edició i com sempre la “Paella” serà un lloc de trobada, germanor i tancament del curs escolar per part de la comunitat educativa de la nostra ciutat.

Abans, es celebrarà l’acte d’homenatge i reconeixement al professorat que durant aquest curs s’han jubilat a la nostra ciutat. Aquest acte emotiu és un reconeixement per part de la ciutat i el Casal del Mestre d’aquelles persones que durant molts anys han format a tants i tants alumnes, no tan sols en l’àmbit dels coneixements sinó en la transmissió i formació de valors.

Per què serveix la política d’austeritat?

                                                                Krugman, a l'edició digital de 'The Guardian'

Josep Fontana
Historiador
4-6-2012 (11:00)


Que la política d’austeritat sigui negativa en termes de promoure el creixement econòmic és un fet demostrat. Un recent estudi del Fons Monetari Internacional sobre 173 casos d’austeritat fiscal registrats en països avançats entre 1978 i 2009 mostra que les conseqüències van ser contracció econòmica i augment de l’atur.

Per què serveixen, doncs, les polítiques d’austeritat, si no és per estimular el creixement? Michael Hudson, professor de la Universitat de Missouri, sosté que els seus objectius immediats són els d’aconseguir, amb el pretext de les urgències financeres, una reducció dels salaris, de la cobertura sanitària i de les pensions dels treballadors. Els objectius de la política d’austeritat, afegeix, van més enllà de l’economia; es tracta d’“un cop d’estat oligàrquic en què els impostos i el control dels pressupostos estan passant a les mans d’uns executius nomenats pel càrtel internacional dels banquers”.



El mateix missatge s’ha repetit molt recentment, per veus autoritzades. El dimecres 30 de maig el periòdic anglès The Guardian publicava un article enviat des de Madrid per Mark Weisbrot, un economista nord-americà de considerable prestigi, on denunciava que la crisi que es pateix a la zona de l’euro té menys a veure amb les demandes d’austeritat que “amb la voluntat de forçar, en especial a les economies més dèbils, canvis polítics que els habitants d’aquests països no votarien mai”. Al qual afegia que “això és cada vegada més obvi aquí a Espanya”, on el govern del PP s’ha aprofitat de la crisi per imposar canvis en les lleis laborals i per arrabassar drets als treballadors. La finalitat d’aquesta política, conclou, és debilitar el moviment obrer com a part d’una estratègia a llarg termini de desmantellar l’estat del benestar: “aquests canvis no tenen res a veure amb resoldre la crisi actual, ni amb reduir el dèficit del presupost”.

Una altra contribució esclaridora ens l’oferia Paul Krugman el dia següent, el 31 de maig, aquesta vegada des d’Anglaterra, en explicar-nos que havia demanat a polítics i dirigents econòmics britànics per què s’entestaven a seguir una política d’austeritat, quan ells no tenen els problemes dels països de la zona de l’euro, en disposar d’una moneda pròpia, cosa que els permet obtenir crèdit en condicions favorables, a tipus d’interès molt baixos (els més baixos des de l’any 1702, en què es va començar a prendre notícia d’aquesta dada). Krugman ens diu que d’entrada contesten amb vaguetats sobre la necessitat d’estalviar, igual com ho han de fer les famílies, fins que, un cop se’ls han desmuntat aquestes metàfores insubstancials, acaben confessant la veritable raó que els mou: “Hem de disminuir les dimensions de l’estat”. I és que, afegeix Krugman, l’objectiu a Gran Bretanya, com als Estats Units, ha estat el “d’utilitzar el pànic del dèficit com una excusa per desmantellar els programes socials”. Potser sí, afegeix, que un cop comprovat el fracàs de l’austeritat, s’acabarà anant a un pla B que permeti restablir l’economia. Però no hi farà res, “perquè la recuperació de l’economia no ha estat mai l’objectiu; la finalitat de l’austeritat és la d’aprofitar la crisi, no la de resoldre-la”.

La desastrosa situació de l’economia espanyola en l’actualitat la revelen tant la malfiança dels inversors estrangers, reflectida en els tipus creixents del deute espanyol, com els temors dels nostres capitalistes, que evadeixen els seus diners cap a destins més segurs. Es evident que en algun moment caldrà recórrer a un pla B i rectificar aquesta política per tal de recuperar la producció i els llocs de treball. Però ni una recuperació de l’economia ni un eventual canvi de govern ens retornaran els drets que ens han pres. Això de l’austeritat no anava per la crisi, sinó per acabar amb els avenços aconseguits en dos-cents anys de lluites socials.

Manifest del MUCE, en defensa de l'Escola Pública de qualitat


El passat dimecres, dia 16 de maiga la seu de la FaPaC,  es va presentar a la roda de premsa el manifest del MUCE, en defensa de l'Escola Pública de qualitat:

En defensa de la qualitat
de  l’educació pública


La Generalitat de Catalunya ha decidit aplicar el Real decret del govern de l’Estat, amb les mesures proposades pel ministre de Educación en la seva totalitat, després d’haver aplicat les seves retallades. Això vol dir   augmentar fins a un 20% el nombre d'alumnes per aula -recuperant escenaris d'altres temps i altres contextos socials-. Aquest fet atempta contra la línia de flotació de l'educació inclusiva defensada en els dos marcs legals vigents, la Llei Orgànica d'Educació (LOE) pel que fa a l'Estat i la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
La no substitució del professorat empitjorarà les condicions de treball generant malestar als centres, fent que l’alumnat perdi hores de classe  i fent  retrocedir molts anys el model d’educació pública que a  poc a poc s’ha anat construint.

A més de la reducció del sou i de les condicions laborals, també es redueix el professorat de les escoles , perquè no només augmenten les hores dels docents, sinó que es perden les d'un munt de professionals que ja no hi són i que dedicaven temps a tractar les famílies, la diversitat; D’aquesta manera es  dificulta el  tractament de l'heterogeneïtat de les aules o, dit d'una altra manera, la possibilitat d'atendre alumnat que es troba en una situació social més feble.

Les noves actuacions es sumen a les reduccions dels ajuts a les Escoles Bressol, a l’aturada de les construccions escolars, la retallada dels ingressos per cobrir  les despeses de funcionament dels centres públics, al tancament de centres, la reducció de beques i ajuts a les famílies  i AMPA per material escolar, menjador, transport, activitats extraescolars, l’aturada de nous cicles formatius.... Provocant  la privatització de l’educació a Catalunya i fent recaure el cost  en les famílies i els sectors  més desafavorits i castigats per l’actual crisi.

Les retallades afecten a serveis destinats a combatre el fracàs escolar, com ara els PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial), les aules d'estudi, els CAEP’s (Centres d’Atenció Educativa Preferent), els projectes de reforç escolar i els cicles formatius... Reduir dràsticament l'abandó escolar prematur és una inversió clau, no només per al futur de cada jove sinó també per a la prosperitat futura i la cohesió social de la Unió Europea. S’eliminen recursos que  contribueixen  a trencar el cicle de la pobresa, que condueix a l'exclusió social de tants joves que, conseqüència del fracàs escolar, veuen augmentar el seu risc d'atur, i es veuen condemnats a ocupacions més precàries.

 La suma d’aquestes mesures  suposarà un decrement de la qualitat, situant
Catalunya  com la primera comunitat autònoma en retallar l’educació pública


Davant d’aquest desmantellament al que ens estan abocant, hem de respondre amb la unitat de tota la comunitat Educativa.

És per això que des del MUCE va participar en:  
La manifestació social del passat dissabte 12 de maig.
i dona suport a:
La vaga general de l’Educació del  22 de Maig  

MUCE Marc Unitari de la Comunitat Educativa

Diada de l'ensenyament públic de Santa Coloma de Gramenet

La ciutat ha viscut una nova Diada D’Ensenyament Públic, organitzada pel Casal del Mestre.
 
A la plaça de la Vila hi havia la fira d’Estands dels centres educatius i de les entitats de la ciutat, a la auditori Can Roig i Torres havia actuacions musicals, al Mas Fonollar actuació de balls, danses i teatre d'alumnes i al vestíbul del ajuntament vídeos d'escoles, instituts i escoles bressol.
 
Hem realitzat entrevistes a entitats de la ciutat que han participat en la diada: Casal del Mestre, Ateneu Popular Julia Romera, Forum Grama, Instituts, Escoles, Ampes, Regidor d’ensenyament...

Per a poder veure el vídeo cliqueu aquí.

PRESENTACIÓ DE LA XVI DIADA DE L'ENSENYAMENT A SANTA COLOMA DE GRAMENET


ENSENYA’M LA LLENGUA, UN MISSATGE ALLIBERADOR

A Sant Coloma es parlen més de 130 llengües.

El dimecres 25 d’abril a la biblioteca de l’escola Beethoven es va fer la presentació de la XVI Diada de l’ensenyament  a Santa Coloma de Gramenet.

La directora del centre, Lidia Montero, va donar la benvinguda explicant breument la diversitat de llengües presents al seu centre, així com  l’agraïment perquè aquest acte es fes al barri del Fondo.

Núria Larroya,  va emfatitzar el compromís dels mestres i professorat de la ciutat per la millora de l’educació,  malgrat les fortes retallades que s’estan patint i va encoratjar els assistents  a participar en la Diada amb un esperit de lluita i reivindicació.

M Carme Junyent va fer una interessant conferència sobre “Què ens aporten les noves llengües de catalans?”

Va dir que actualment son presents a  Santa Coloma al voltant de 130 llengües diferents, més que llengües oficials hi ha al món.
Algunes de les que són minoritàries a Santa Coloma tenen milions de parlants al món (àrab, hindi, xinès mandarí, bengalí..) D’altres son tan amenaçades com el català, en les seus territoris d’origen.

Va ressaltar  com a Santa Coloma de Gramenet , on el català demana permanent lluita i protecció hi ha una sensibilitat més gran per la defensa de la llengua que a d’altres indrets de Catalunya que creuen no està tan amenaçats, quan la realitat lingüística ens diu el contrari.

També va ressaltar com per molts nouvinguts l’arribada a Catalunya i el descobrir el català i les seva lluita cultural els ha fet més conscients i ha servit per descobrir les seves pròpies llengües i els valors culturals d’origen.

La riquesa de les aportacions que poden fer les llengües  i les diferents cultures a l’educació en un context cada vegada més global i intercultural van ser ressaltades per la Carme així com la intervenció de mestres de l’escola Tanit que van comentar la seva enriquidora experiència de contacte amb llengües i cultures.

Per Carme Junyent,  l’aprenentatge de les llengües i les cultures que els sustenten representen una riquesa, un reconeixement i un missatge alliberador i  per persones i pobles.

JMLL
Abril 2012                                        

Refermem el compromís per l'escola catalana i en català


El proper dimarts 8 de maig a les 19h la Plataforma per la Llengua organitza un acte per refermar el compromís per l'escola catalana i en català. L'acte serà a la Bilbioteca de Singuerlín.