Contràriament al que pregona un cert pensament
popular i s’ha incorporat al pensament conservador, l’acumulació de la riquesa
en poques mans no és un benefici per tothom. Les desigualtats socials no
beneficien al conjunt i per contra fan més vulnerables l’estabilitat social i
la pau, creen inseguretat i degraden els principis ètics i morals, deterioren
el medi ambient i ens aboquen a un creixement econòmic poc sostenible.
Augmenta la desigualtat
La meitat de la renda mundial està en mans de
l’1% de persones més riques. Aquest 1% posseeix 110 bilions de dòlars, el que
representa 65 vegades la riquesa total del 50 % més pobre. I en les darreres
dècades, la desigualtat social ha anat augmentant. La diferència entre rics i
pobres s’ha incrementat a tot el món occidental.
La concentració excessiva de la riquesa té
efectes molt perniciosos. No només deixa fora de joc a moltíssimes persones que
són marginades i sobreviuen en condicions paupèrrimes, també produeix la corrosió de les institucions de
manera que els governs procuren més pels interessos dels poderosos que pel
benestar de tota la ciutadania. El control del poder real per aquestes minories
tan allunyades de la vida quotidiana de la resta de la humanitat representa una
lacra de dimensions incalculables.
L’exemple més clar l’hem vist en la manera com
s’ha enfocat la sortida de la crisi actual. S’ha dit al conjunt dels ciutadans
que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i per tant s’han
retallat els drets i els recursos de la gran majoria per salvar els grans
poders financers. Aquests no han reduït significativament els seus beneficis,
mentre la majoria s’estreny el cinturó.
Les desigualtats, al nostre país, s’han
incrementant, ja des d’abans de la crisi econòmica
La taxa de pobresa a Catalunya, ha passat del
17,7% a l’any 2004 al 20,1% a l’any 2012. També s’han incrementat les
desigualtats. La diferencia de renda entre el 20% més ric i el 20 més pobre ha
passat de ser 4,7 vegades més (un 470%
més) a tenir 6,5 vegades més (un 650% més). Espanya bat rècords: treu un 7,5.
És la nota més alta dels països europeus. Alemanya té un 4,6 i Noruega baixa al
3,3.
Indicador 80/20: estableix una relació entre el 20% de la població que més ingressa i el 20% de la qual menys ingressa. Els valors més alts indiquen major desigualtat.
Indicador 80/20: estableix una relació entre el 20% de la població que més ingressa i el 20% de la qual menys ingressa. Els valors més alts indiquen major desigualtat.
A Espanya, del 2007 al 2010, el 10% més pobre
ha perdut quasi un 15% de la seva renta, mentre que el 10% més ric s’ha
mantingut més o menys igual. És el país de la OCDE on la diferència entre la
pèrdua dels més rics i dels més pobres és major.
La crisi ha posat en evidència el que està
passant en el món de l’economia global. El domini de les politiques liberals i
neoliberals aprofundeix les desigualtats entre països, entre territoris, i a
l’interior de cada una de les pròpies comunitats.
Les politiques socialdemòcrates i l’estat del
benestar que durant dècades han apaivagat les diferencies socials amb
politiques de distribució de riquesa i, especialment, amb la consolidació de
drets laborals i de ciutadania, s’han acabat. L’imperi del mercat sense
control, liderat pels poders financers, ens porta a unes societats cada vegada
més polaritzades. Pocs i poderosos amb immunitat i control sobre els afers
econòmics globals mentre que cada vegada són més les classes excloses i
marginades. Les classes mitges pateixen un retrocés en les condicions
materials, amb més precarietat i una participació inferior en el repartiment de
les rendes.
La lluita contra les desigualtats i per la
justícia social continua sent un eix central
per vertebrar les polítiques i el pensament des de les esquerres.
Combatre les causes de la desigualtat
Configurar un nou escenari és una necessitat
imperiosa per presentar batalla a la degradació ètica i moral que significa
assumir, sense resposta, que cada vegada podem dir menys del nostre destí, que
la corrupció s’instal·la en les institucions i s’incorpora i es justifica en
les persones.
S’han de generar noves eines per la
transformació social, crear formes de filantropia que provoquin canvi social,
promoure un sistema fiscal més redistributiu, que es gravin els moviments
financers especulatius… Hem de combatre les causes dels problemes per tal
deresoldre’ls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada